Hey people! This time, Washington D.C. was the selected city! El que em va portar a aquesta ciutat va ser la conferència anual del PAA (Population Association of America) que aquest cop es feia a D.C. El PAA és una conferència anual que es fa a EEUU, on bàsicament hi assisteixen tots aquells investigadors interessats en l'estudi de la població, bàsicament, demògrafs, economistes, bio-demògrafs... Era la primera vegada que assistia en aquesta conferència i crec que em va servir de molt. Vaig conèixer, veure i escoltar a gent molt important. En la conferència van assistir investigadors molt prestigiosos no només d'EEUU sinó d'arreu, així com el mestre en l'estudi de la mortalitat i l'esperança de vida, el senyor Preston. Per tant, una gran oportunitat professional per crèixer i aprendre d'aquells més grans, en coneixement. I aquests moments et fan adonar que et falta molt per aprendre, i et venen ganes de continuar allò que estàs fent perquè simplement ets un jove investigador. Washington D.C., la capital dels Estats Units, es va construir a finals del segle XVIII i li donar nom el primer president dels EEUU George Washington. A primera vista vaig pensar que reuneix totes aquelles qualitats que un espera d'una capital d'estat. Tot i això, em vaig quedar sorpresa en saber-ne la població, més de 5 milions incloent l'àrea metropolitana. Res a comparar amb els 17 milions d'habitants que viuen a LA. Per l'època de l'any era d'esperar trobar un ambient humit, plujós, i fins i tot fred, i així va ser. Va fer sol, vent, pluja i en algun moment ens fa enganxar una pedregada, que ens va fer córrer pels jardins del Seaton park fins arribar en algun museu per poder refugiar-nos dels petits cops. Aquestes van ser les primeres imatges de la ciutat:
El segon dia de la conferència, vam aprofitar la tarda per fer una mica de turisme. Vam començar pel centre de cultura i història estadunidenca, i no havia vist mai tants museus concentrats en una sola zona, i va ser molt interessant.
Vam començar pel Natural Hisorty Museum, on ens van fer recordar que no som tan diferents dels nostres avantpassats :))))

Quina por quan vaig veure l'esquelet d'aquest dinosaure! OMG, SO SCARY!
L'endemà, i també després de la conferència, ens vam quedar pel mateix barri ja que teníem sopar de nenes. La Fah, la Krista, la Radds, i jo mateixa!
La ciutat preciosa, i el barri encantador...

Les nenes guapes!!! ----- Fah&Aïda&Krista -----

Vam decidir anar a un restaurant etíop. Primera vegada en la meva vida i no serà l'últim perquè ho vaig trobar tot boníssim!
La Krista i la Radds provant la "Ethiopian beer" :
I un dels postres més desitjats per molts americans, el iogurt congelat. El vaig provar, i és molt gustós, semblant a un gelat però amb la diferència que pots posar-hi molts ingredients addicionals i fer-lo al teu gust:
I després de caminar una estona, vam veure el Washington monument:
i la "White house" on vaig veure entrar a Michelle Obama!!!!!
I el World War II Memorial:
Un regal d'Isabel I la Catòlica a EEUU!
... i el Vietnam Veterans Memorial

... i el US Capitol
i la pluja...
On Martin Luther King Jr. va recitar el seu discurs el 1963, "I have a dream":

Lincoln Memorial:
I bé, l'última sopresa va ser trobar-me a l'Antoni Bassas al restaurant de la penya barcelonista de Washington. Un home meravellós, senzill, humà, tranquil... en definitva, encantador.
Salut amics,
Aïda
3 comentaris:
Que bonic, ostres Aïda es la plaça aquella que fa el discurs el Fores i la frase aquella que jo sempre et dic, t'enrecordes?
No recordo aquesta frase que sempre em dius, me la podries repetir??
Per cert, qui ets?
Ohhh quines images tant boniques....disfruta d'aquesta experiència tant enquiridora!!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada