dissabte, 26 de febrer del 2011

Madison, Wisconsin

Hey people,

Aquest cop el meu destí ha estat Madison (WI). Una ciutat d'uns 200,000 habitants, capital de l'estat de Wisconsin, amb molt d'encant, sobretot pel centre de la ciutat, on hi ha el capitoli que val molt la pena visitar. Madison és una ciutat d'estacions, amb això vull dir que es percep molt bé cada època de l'any. Durant aquest llarg cap de setmana, tot i estar pràcticament a Madison, el temps ha estat volàtil (sol molt agraït, pluja, neu i vent). Això sí, tots els dies amb un fred ben agut, on les temperatures màximes poques vegades han passat dels zero graus (freezing!). Tot i això, i a diferència de la caloreta de LA, hi he estat molt còmoda. Crec que necessitava una mica de fresqueta, ja que a LA l'hivern és pràcticament inexistent, i bé, el trobava una mica en falta.
Vaig anar a Madison per visitar a l'Anna. Ha fet una estada pre-doctoral a la University of Wisconsin, però se li acaba. Oh, quina pena! La trobaré en falta. De fet, ara mateix deu estar volant cap a l'altre continent!
Llac Mendota, congelat:
La visita va ser curta però intensa, tot i la climatologia. Vam visitar la ciutat, i l'hem vista amb i sense neu. El campus universitari és enorme, com era d'esperar, però a diferència de la resta de campus universitaris americans que he vist, aquest sembla que integri tota la ciutat. Vam aprofitar per anar de compres, sortir de festa, soparets, tardes de cafè... bé, a l'estil de quan som a casa, a la terra ferma, i que no podem fer quan som fora. Què bé!

Llac Mendota:

I la millor birra que he provat a EEUU, feta a Wisconsin:


El primer dia de ser allí, un dia amb molt de solet:
El mateix carrer, després de la nevada:
Centre de Madison:
Ostres, una de les coses més curioses de la meva estada a MD va ser que ens vam trobar enmig d'una multitudinària manifestació. Es veu que el governador republicà Scott Walker ha tirat endavant un projecte de llei on es redueixen els drets sindicals de 170,000 treballadors de l'estat. Ha passat la primera votació, però a la segona, que serà al Senat, no es podrà realitzar sense el suport dels demòcrates. I es veu que aquests estan voluntàriament exiliats! Vam veure milers de ciutadans que havien ocupat el capitoli de Madison, i una cadena humana de manifestants fent cercles a l'exterior del capitoli, i intentant passar el fred ballant, cantant, i bevent (sopetes :) ) en definitiva, reivindicant-se. L'Anna em va dir: " no havia vist mai tanta gent a State Street ni al capitoli". No m'estranya! es veu que hi haiva quasi tots els ciutadans de l'estat de WI! El que mai em deixarà de sorprendre dels americans és el seu sentiment reivindicatiu, que lluiten per allò que creuen, encara que no sempre sigui el més adequat. Amb això, però, crec que a Catalunya, i més a Espanya, estem molt lluny.
Manifestacions al Capitoli:
Vam anar a visitar la fàbrica de cervesa New Glarus, i vam tastar 3 tipus de cerveses, ah, i una bossa de patates xips amb gust de cervesa, força bones!










Últim dia, després de la nevada, QUIN FRED!!!!

I vam descobrir un lloc on es podia menjar sa! quina sort...






Tot i les temperatures, les manifestacions continuen...



Al campus de la University of Wisconsin:


Facultat de l'Anna:



Bon viatge!!!

Salut!


Aïda

dimarts, 8 de febrer del 2011

Garriguencs a CA!

Hey people,

Aquestes últimes setmanes he estat bastant ocupada escrivint, corretgint, enviant articles a congressos i workshops, i enmig d'aquesta tempesta van aparèixer dos garriguencs a LA! Quina sort poder fer un break de la vida americana i recordar l'estil garriguenc! Una grata sorpresa.

Arriben a LA una nit de temperatura agradable, i l'endemà, a fer milles! Abans, però, parem a la Gas Station del costat de casa.



Aquest cop el nostre destí era el SEQUOIA NATIONAL PARK. Ja hi havia estat, una tardor, i no podia deixar escapar veure aquest impressionant parc a l'hivern, on la intensitat de la llum del sol és diferent, fent així canviar la tonalitat de colors de la vegetació. L'hivern cobreix les sequoies de neu, força neu, i això no té preu! I ho vam acabar d'arrodonir amb uns dies d'allò més assolellats.

De camí, vam parar a un camp de tarongers, i quines taronges més bones!! :)


També vam parar als camps de petroli, repartits pel centre de Califòrnia.


Poques milles després sento que diuen, parem parem, the FIRE STATION! quina vergonya vaig passar parlant amb els bombers, ja que ens van ensenyar tot el material, vam entrar al parc, ens van explicar el funcionament... però vam riure molt amb bombers i voluntaris!!!


Passades les 4pm vam arribar al parc i vam anar a dinar, i un bambi ens va saludar!

I la passejada de després, aquestes vistes ens va regalar!




Vam fer nit en un motel de carretera, just a l'entrada sud del parc. L'endemà, tornàvem a estar de sort, ja que tot i la fresqueta matinal, feia un sol radiant!

Ens aturem per primera vegada al parc en veure aquestes sequoies gegants, i a més, quatre juntes, us recorda a alguna cosa???

I m'és inevitable estirar-me damunt d'aquest gruix de neu (diria d'1,5 metres):




A mesura que anem avançant, ens anem trobant el parc tot cobert de neu, però sembla que el sol no ens vol deixar...




Ganes de fer una mica el ruc...


I finalment arribem al General Sherman Tree, considerat l'arbre més gran del món! I clar, amb el solet, i les vistes, una es queda meravellada.


Aquí es pot veure clarament el diàmetre i perímetre d'una sequoia, quina passada!!!



Tornem a LA. Ens aixequem i anem a Santa Monica a contemplar vistes, i després...


A fer una mica d'exercici, estrenant PATINS!!! ;)


I a la nit de concert per Sunset Bvld.

I finalment, visita obligada a Beverly Hills, Bel Air, Hollywood, dowtown, USC campus, la calle de los locos, Staple Center, Walt Disney Concert Hall, ... i el que ens vam deixar!

Esmorzar al Diddie Riese, visita obligada.


Beverly Hills:

Hollywood:


Salut!


Aïda