Aquest cop el meu destí ha estat Madison (WI). Una ciutat d'uns 200,000 habitants, capital de l'estat de Wisconsin, amb molt d'encant, sobretot pel centre de la ciutat, on hi ha el capitoli que val molt la pena visitar. Madison és una ciutat d'estacions, amb això vull dir que es percep molt bé cada època de l'any. Durant aquest llarg cap de setmana, tot i estar pràcticament a Madison, el temps ha estat volàtil (sol molt agraït, pluja, neu i vent). Això sí, tots els dies amb un fred ben agut, on les temperatures màximes poques vegades han passat dels zero graus (freezing!). Tot i això, i a diferència de la caloreta de LA, hi he estat molt còmoda. Crec que necessitava una mica de fresqueta, ja que a LA l'hivern és pràcticament inexistent, i bé, el trobava una mica en falta.
Vaig anar a Madison per visitar a l'Anna. Ha fet una estada pre-doctoral a la University of Wisconsin, però se li acaba. Oh, quina pena! La trobaré en falta. De fet, ara mateix deu estar volant cap a l'altre continent!
Llac Mendota, congelat:
La visita va ser curta però intensa, tot i la climatologia. Vam visitar la ciutat, i l'hem vista amb i sense neu. El campus universitari és enorme, com era d'esperar, però a diferència de la resta de campus universitaris americans que he vist, aquest sembla que integri tota la ciutat. Vam aprofitar per anar de compres, sortir de festa, soparets, tardes de cafè... bé, a l'estil de quan som a casa, a la terra ferma, i que no podem fer quan som fora. Què bé!
Llac Mendota:
I la millor birra que he provat a EEUU, feta a Wisconsin:
El primer dia de ser allí, un dia amb molt de solet:
El mateix carrer, després de la nevada:
Centre de Madison:
Ostres, una de les coses més curioses de la meva estada a MD va ser que ens vam trobar enmig d'una multitudinària manifestació. Es veu que el governador republicà Scott Walker ha tirat endavant un projecte de llei on es redueixen els drets sindicals de 170,000 treballadors de l'estat. Ha passat la primera votació, però a la segona, que serà al Senat, no es podrà realitzar sense el suport dels demòcrates. I es veu que aquests estan voluntàriament exiliats! Vam veure milers de ciutadans que havien ocupat el capitoli de Madison, i una cadena humana de manifestants fent cercles a l'exterior del capitoli, i intentant passar el fred ballant, cantant, i bevent (sopetes :) ) en definitiva, reivindicant-se. L'Anna em va dir: " no havia vist mai tanta gent a State Street ni al capitoli". No m'estranya! es veu que hi haiva quasi tots els ciutadans de l'estat de WI! El que mai em deixarà de sorprendre dels americans és el seu sentiment reivindicatiu, que lluiten per allò que creuen, encara que no sempre sigui el més adequat. Amb això, però, crec que a Catalunya, i més a Espanya, estem molt lluny.
Manifestacions al Capitoli:
Vam anar a visitar la fàbrica de cervesa New Glarus, i vam tastar 3 tipus de cerveses, ah, i una bossa de patates xips amb gust de cervesa, força bones!


