Hey people,
El Zion National Park, un parc natural situat a l'estat de Utah, i a 7 hores amb cotxe des de la ciutat de les estrelles, ha estat el meu últim destí per celebrar el 29è aniversari i passar un cap de setmana diferent en plena natura.
El Zion National Park es visitat per més de 3 millions de turistes a l'any, però una curiositat és que, a diferència de la resta de parcs naturals, la majoria de turistes són americans.
Entrada típica de tots els parcs naturals dels estats d'Amèrica:
El primer dia vam fer una caminada d'unes 4 horetes fins a l'Observationy Point. Abans, però, vam deixar el cotxe al "visitor center", vam agafar el bus que ens va conduir fins al començament del trail. La majoria de parcs naturals dels Estats Units tenen busos gratuïts per poder desplaçar-te dins del parc, amb diferents parades depenent de la ruta que vulguis fer. És una mesura medioambiental per tal de no congestionar l'interior del parc amb gran quantitat de cotxes.
La tonalitat de colors del bus s'assembla a la de l'entorn:
Les vistes només començar a pujar la primer cara de la muntanya.
Els colors de les roques i la terra són impressionants.
Al cim de l'observatory point del Zion National park. Simplement, una meravella!
Aquesta fotografia em té fascinada. La vaig fer baixant l'Observatory point, i és un "canyon" molt estret i de molta profunditat que s'amagava a l'esquerra del meu camí.
Ah, i per aquella zona també hi ha pomeres!! Però com les d'Arbeca, res! ;)
El segon dia vam decidir fer els Narrows. La ruta consisteix en caminar pel riu a contra corrent. L'octubre i l'abril són els millors mesos de l'any per fer aquest trail ja que el nivell, la temperatura i la intensitat de l'aigua assoleixen les condicions òptimes. Això sí, s'ha de llogar el material adequat per poder fer l'excursió. Primer, és necessari unes botes d'aigua i mitjons de neopré. En segon lloc, el traje per protegir-te de l'aigua. I per últim, els pals, molt últis, que t'indiquen la profunditat del riu. En total vam fer una caminada de 7 hores, però va ser una de les millors que he fet mai.
Aïda