The Narrows, Zion National Park **** 29 *****

Hey people,

El Zion National Park, un parc natural situat a l'estat de Utah, i a 7 hores amb cotxe des de la ciutat de les estrelles, ha estat el meu últim destí per celebrar el 29è aniversari i passar un cap de setmana diferent en plena natura.

El Zion National Park es visitat per més de 3 millions de turistes a l'any, però una curiositat és que, a diferència de la resta de parcs naturals, la majoria de turistes són americans.

Entrada típica de tots els parcs naturals dels estats d'Amèrica:

El primer dia vam fer una caminada d'unes 4 horetes fins a l'Observationy Point. Abans, però, vam deixar el cotxe al "visitor center", vam agafar el bus que ens va conduir fins al començament del trail. La majoria de parcs naturals dels Estats Units tenen busos gratuïts per poder desplaçar-te dins del parc, amb diferents parades depenent de la ruta que vulguis fer. És una mesura medioambiental per tal de no congestionar l'interior del parc amb gran quantitat de cotxes.

La tonalitat de colors del bus s'assembla a la de l'entorn:

Les vistes només començar a pujar la primer cara de la muntanya.

Els colors de les roques i la terra són impressionants.

Al cim de l'observatory point del Zion National park. Simplement, una meravella!

Aquesta fotografia em té fascinada. La vaig fer baixant l'Observatory point, i és un "canyon" molt estret i de molta profunditat que s'amagava a l'esquerra del meu camí.

Ah, i per aquella zona també hi ha pomeres!! Però com les d'Arbeca, res! ;)

El segon dia vam decidir fer els Narrows. La ruta consisteix en caminar pel riu a contra corrent. L'octubre i l'abril són els millors mesos de l'any per fer aquest trail ja que el nivell, la temperatura i la intensitat de l'aigua assoleixen les condicions òptimes. Això sí, s'ha de llogar el material adequat per poder fer l'excursió. Primer, és necessari unes botes d'aigua i mitjons de neopré. En segon lloc, el traje per protegir-te de l'aigua. I per últim, els pals, molt últis, que t'indiquen la profunditat del riu. En total vam fer una caminada de 7 hores, però va ser una de les millors que he fet mai.

Per a més informació del parc, consulteu la següent pàgina web:

http://www.nps.gov/zion/index.htm

Salut amics!

Aïda

... el 1714

Hi people,

... com tots ja sabreu, hi va haver el Setge de Barcelona en el marc de la guerra de Successió Espanyola, i on vam perdre les llibertats polítiques. Després de quasi 300 anys, cada 11 de setembre, la diada nacional, recordem la nostra lluita per ser un poble lliure, un poble que té la seva pròpia llengua i cultura, així com les seves institucions.

Només volia desitjar-vos bona Festa Nacional des de LA!

Salut,

Aïda

again and again, back to LA!

Hey people,

I una vegada més, maletes, bosses i més maletes, carretera, aeroport del Prat i cap a LA!

Mar, Aïda and Anna, Aeroport del Prat

Gràcies princeses meves per ser-hi fins a l'últim moment!

Salut!

Aïda

CA atrau als catalans!

Hey people,

Durant aquest primer semestre acadèmic he tingut força visites de catalans i és una gran satisfacció sentir-te físicament a LA, però més aprop de casa que mai. Gràcies per les visites!

El Carles em va fer una visita un llarg cap de setmana del mes de març. Ell ja sabia el què, el com i el quan. És a dir, què volia visitar, quan ho volia visitar i com ho volia visitar.

Amb ell vaig descobrir l'Universal Studios! On hi vam anar amb la Chiara i la Edurne.

I qui no recorda la famosa pel·lícula del TIBURÓN!!

El Carles em va poder demostrar les seves habilitats culinàries ;)

El passeig de la fama a Hollywood:

Beverly Hills:

I finalment vam parar a fer una copa a Sunset Blvd. :

A principis d'abril vaig tenir una altra visita de la Rosa P. i el Jordi M. Quina alegria vaig tenir al veure'ls! Vam visitar els clàssics llocs de LA: passant per Rodeo Dr., sunset Blvd, i arribant fins al Hollywood sign.

Rodeo Dr.

Hollywood sign:

També vam anar a Santa Barbara. Una ciutat molt bonica i molt característica pels seus carrers i per l'estructura de les cases, ja que els primer que van arribar trepitjar aquesta ciutat a finals del 1700 van ser missioners espanyols.

La cort!

Les platges...

El frare a la "Mission Santa Barbara"

Gràcies per les visites AMICS.

Salut!

Aïda

Soledad Canyon - Thousand Trails

Hey people,

Aquest cop hem anat de càmping! Va ser un cap de setmana molt divertit perquè a part de ser la meva primera vegada de càmping a Califòrnia, vam acabar escollint, de forma aleatòria, un càmping molt peculiar. Al sud-oest teniem l'Angeles National Forrest, i al nord-est una zona molt àrida. El càmping estava molt ben equipat, amb pistes de bàsquet, piscina, banys, barbacoes a cada plaça de càmping, ... però no sabíem que el vorejava una línia de tren, i a més d'un els va trencar el son durant les nits, que per cert, van ser força fredes.

El càmping està a uns 50 min del centre de L.A. Vam llogar un cotxe de 7 places per anar-hi i així tenir més lloc per poder posar totes les bosses.

La primera nit, vam arribar que ja era fosc, i no va ser gens fàcil muntar les tendes, però finalment ho vam aconseguir.

L'endemà ens aixequem, esmorzar i després a passejar per la zona. L'objectiu era fer una bona ruta caminant, però ens vam quedar amb les ganes perquè ens vam trobar bona part del parc tancat per culpa dels incendis del 2009. Finalment vam trobar una part del parc que estava oberta i vam poder caminar uns 45 min.

Després vam parar a l'únic bar del parc i vam descansar de la nostra gran caminada! ;)

I cap a les 4 de la tarda, tornem al càmping i preparem el dinar...

busquem el solet perquè feia força vent:

Després de dinar, decidim jugar a bàsquet, a un 21, i ens ho vam passar molt bé. I després d'un GRAN ESFORÇ, a prepara el sopar!

L'endemà ens aixequem i anem a Acton, un poble de cowboys. Vam tenir la sort de veure un Rodeo, on van fer una competició de muntar a cavall. A més a més, aquest dia era l'aniversari de l'Edurne, i el ranger li va dedicar un discurs de felicitacions.

Un dels rangers mirant al Rodeo:

Vam tornar al càmping, i vam preparar un dinar especial per la Edurne, ja que era el seu aniversari.

I quan vam acabar, vam recollir i vam tirar cap a LA. Però, de viatge de tornada vam parar a "Agua Dulce". Al mig del no res, creixien aquestes roques amb formes d'allò més curioses.

Fins la pròxima!

Aïda