Japanese American Culture

Hi people!

Més de 1000 artistes i 41 events, des del 13 al 28 de setembre, es concentren en diferents llocs de la ciutat de LA. És el Festival of Sacred World Music, que des de la seva creació al 1999, enriqueix la ciutat amb la música, la dansa, l'expressió corporal de diferents cultures i societats. Us deixo la pàgina web perquè pogueu veure els diferents concerts i actuacions que es realitzen. http://www.festivalofsacredmusic.org/

Vam escollir anar a l'actuació "Mare Serenitatis", una barreja de motles danses de la cultura japonesa, i evidentment, el lloc on es realitzava era el "Japan America Theatre".

L'actuació es dividia en tres parts.

PART I: PURIFICATION

Hi havia un home assentat al terrra, tocant la flauta de forma molt estrident. De tant en tant, d'un cantó a l'altre de l'escenari tiraven una pilota a gran velocitat. Aquesta primera part era per purificar el recinte. Em vaig quedar perplexa, amb una sensació d'ignorància perquè no entenia el significat de l'acte.

PART II: FESTIVAL.

L'escenari ple de gom a gom de japonesos tocant diferents instruments. En algun moment vaig pensar que estava en una festa religiosa o en alguna cerimonia sagrada, per la complexitat que em suposava entendre aquell cultura i amb la forma que s'expressen quan estan de festa.

PART III: RESONANCE

Abans d'entrar a la tercera part van sortir a l'escenari un grup de 7 ballarins que amb l'acompanyament d'una música clàssica i la peculiaritat de la dansa corporal ens volien transmetre alguns valors com la força, la energia, la lluita, l'amor... La tercera part es va realitzar a l'exterior del teatre, amb més música i més expressions corporals.

Per acabar de rematar la nit vam anar a sopar a un restaurant japonés a "Little Tokyo", que és una zona de LA, aprop de downtown.

Hugs,

Aïda

Hermosa beach

Hi people,

Primer dia de fiestuki! bé, vam anar a celebrar el birthday d'una amiga d'una amiga de la Fah. Vam anar a Hermosa beach, una zona situada al sud de LA. Us fico unes quantes fotos per tenir una idea de com va anar la nit, crazy night!

El sopar, un restaurant entre mexicà i espanyol, i per veure... sangria! no valia res...

la sangria, la julie and me...

el postres, no pot faltar mai!

mira-les que mones elles...

uns quants de la tribu...

oooohhhhh, m'encanta aquesta foto!

raperes????

And finally, GOOD NIGHT!

molts petonets a tots!

salut,

Aïda

Diada Nacional de Catalunya

Perquè avui celebrem el centenari de la nostra bandara, i perquè avui es mereix una entrada al bloc. Bona diada!

I per aquells més despistats que no es recordin que significa i perquè celebrem la diada, doncs aquí va una mica d'història:

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

Font: Viquipèdia

Salut!

Aïda

Vicky Cristina Barcelona

Hi people!



Ahir, per fi, vam anar a veure una pel·lícula que feia molt de temps que esperava, i la veritat no em va defraudar. Vicky Cristina Barcelona, from Woody Allen, és una pel·lícula que, per aquells que ens agrada el Woody Allen, ens fa reviure aquell punt de màgia. La pel·lícula explica la història de dues noies americanes, Vicky i Cristina, les quals passen un estiu a Barcelona. Vicky és una noia tranquil·la, compromesa, però segur que no oblidarà mai l'estiu que va passar a bcn. Cristina (Scarlett Johanson) és una noia molt romàntica, sensual, divertida i molt atrevida. Woody Allen ens endinsa en un món real, ple d'emocions, d'amor i sexe, de bogeries, d'il·lusions... en definitiva i per no dir-ho tot, intenta fer sortir la verdadera personalitat de cada personatge, deixant les pors i els lligams que poden tenir amb les seves respectives vides. Molt recomanable!




Actors/actrius: Scarlett Johansson, Penélope Cruz, Rebecca Hall, Javier Bardem, Chris Messina


Si entreu a la pàgina web següent, podreu veure el lloc on vam anar a veure la pel·lícula http://www.thegrovela.com/

A més a més també teniu una petita síntesi de la movie en anglès, aquí va!

Vicky and Cristina, these two young Americans spend a summer in Spain and meet a flamboyant artist and his beautiful but insane ex-wife. Vicky is straight-laced and about to be married. Cristina is a sexually adventurous free spirit. When they all become amorously entangled, both comedic and harrowing results ensue.

Si teniu l'oportunitat d'anar-la a veure, ja em direu que tal és.

THE GROVE. MOVIE THEATER.

Vaig anar-hi amb la Fah.

Després de veure la pel·lícula vam anar a sopar amb uns amics de la Fah a un restaurant americà. Ja us podeu imaginar el menú! Ara no tinc cap més foto que la que us he posat, i només ens quedava el postre!! És la Julie, una amiga de la Fah i que jo ja coneixia de l'any passat.




Aprofito per felicitar a la meva germana, què és el seu sant!! i de pas, felicitar a totes les Núries. Passeu un dia genial!

Salut i força!

Aïda

The convent

Hi people!

Durant la meva estada a California el 2007 no us vaig posar cap entrada explicant el lloc on visc. Potser en algun moment us vaig escriure quatre ratlles sobre el tema, em sembla recordar, però realment crec que val la pena dedicar-li una entrada.

El convent de monges és un lloc molt interessant. Està situat a uns 10 minuts amb bike de USC i a uns 20 minuts caminant. Les monges que hi viuen són catòliques i, fins ara, molt agradables. Per a totes les residents que hi convivim és equivalent a una residència, sense cap tipus de restricció, exceptuant la presència masculina!!! Sí, sí, és molt curiós perquè quan hi ha algun noi que ve a buscar a alguna noia s'espera davant de la porta, aquesta de ferro forjat, i clar, des de dins fa molta gràcia... i des de fora, no m'ho puc ni imaginar!

1st pic: The convent, outdoors!

2nd. The sister's house.


3rd. The house that I am living, they call it number 2.


4th. Here is the house that I am going to live, probably next weekend. And it is also my old house. Doncs sí, l'any passat estava vivint en aquesta casa, però aquest any quan vaig arribar estaven totes les habitacions ocupades i la sister em va dir que a principis de setembre hi hauria alguna habitació lliure. La veritat és que prefereixo canviar-me perquè la casa on vaig estar l'any passat conec a totes les noies, m'agrada més, interiorment s'assembla més a una casa... en canvi la "house 2" és igual que una pressó, plena de cel·les, què en aquest cas són les habitacions.



5th. La cuina de la house 2.



6th. Quatre de les 8 neveres que tenim a la house 2. Potser hi vivim 30 noies en aquesta casa i casdascú té un espai concret i una nevera determinada.


7th. The laundry room and the clothes-line.


8th. El més bo! anant cap a la meva habitació actual, al passadís i podeu trobar la figura de Jesucrist. La primera vegada que ho vaig veure em vaig espantar molttttt!

9th. My tiny room!!! oh my god! Hopefully I will move this weekend! El preu de l'habitació varia en funció del tamany, però paguis el que paguis les sisters t'inclouen l'esmorzar i el sopar. Una habitació pot anar des dels $300 fins als $550.

Quan m'hagi instal·lat a la nova casa ja us ficaré alguna foto de la nova habitació!!!

Molts petonets a tots! i un entre totes!

salut!

Aïda

Lake Shrine

Hi people!

Ahir va ser un dia molt intens i com us ho vull explicar tot vaig directament al gra!

El Lake Shrine és un temple espiritual, situat a Santa Mònica (LA), rodejat d'un bonic llac i amb molta vegetació. Té unes vistes fantàstiques de l'oceà pacífic des de l'est fins a l'oest de LA. Habitualment, la gent hi va per passar un dia tranquil i intentar respirar una mica de l'estrés que es viu a la ciutat. No és un temple de cap religió en concret, simplement és un temple obert a tothom que vingui amb so de pau. Per més informació podeu consultat la següent pàgina web: http://www.lakeshrine.org/.


Seguidament, us adjunto algunes fotos:


L'entrada al Lake Shrine:






Ja dins els jardins del Lake Shrine...







Nou curs, nova gent! La Shieva és estudiant de doctorat, bé, l'ha començat aquest curs acadèmic. És americana, de pares iranians, tot i que ella ja va nèixer als Estats Units. Els seus pares van emigrar quan hi va haver la revolució del 1979 del Jomeini i des de llavors no s'han plantejat mai tornar al seu país d'origen. Té la mateixa edat que jo, li agrada molt viatjar, conèixer gent, parla 4 llengües, i acostuma a ser bastant activa al cap de setmana, com jo! jejejej

Aquest és el temple esperitual, un lloc tranquil i molt silenciós on la gent fa pregària...

més jardins i el llac de fons...

sembla que estigui dins la selva tropical, però no, són els jardins...

Després de visitar el Lake Shrine, ens vam dirigir a l'oceà pacífic... només per fer un remember de com eren les platges de Los Angeles, i els bons records van aparèixer...

I després, seguint amb l'horari americà... a les 5 de la tarda, anem a sopar! i com la Shieva és una noia de pares iranians, doncs em va preguntar si em venia de gust provar el menjar iranià i no vaig poder dir que no, per tant, direcció cap a l'Attari Sandwiches!

Ella es va demanar un Kebab i va resultar ser que era una llangonissa, bé, concretament, dos llangonisses amb ceba, una tomata i menta, força bo!

I jo, vaig triar un entrepà de carn, amb un munt de complements, que la veritat, em va agradar molt!!!

Després de sopar vam anar a fer una visita a UCLA, la universitat pública de Los Angeles. És increïble! mare meva, quines extensions de terreny!!! i després d'aquí a fer unes compres electròniques. Res, que la Shieva té la wii i es volia comprar un complement per fer gimnàs... que sé jo! sobtadament, em vaig ficar a riure perquè em vaig imaginar la seva silueta davant de la pantalla fent exercicis, amunt i avall!!! jejejjeje bé, doncs $100!!! visca el consumisme!!! I clar, llavors vam començar a parlar que els americans els hi agrada molt gastar, anar de compres i tot això... però ella em va dir: "sí, tens raó, però pensa que també els hi agrada fer molts molts diners!!!!" i vaig pensar, doncs tens raó.

Després de visitar UCLA vam anar a Westwood que és un carrer ple de botigues i restaurants situat al costat de la UCLA. I clar, no em vaig poder estar d'anar al Diddy Riese! És una botiga de cookies, boníssimes! a més a més també tens l'opció de demanar un gelat... i així ho vam fer...

Un gelat on el suport del gelat són dues cookies. Hi ha moltes varietats de cookies, de xocolata, de crema, amb lacasitos... i pots triar el gust del gelat i les cookies, tot per un preu simbòlic de $1.5. Les cookies valen 35 cèntims, i l'oferta és 3 x $1!!!

Passejant pel carrer, direcció al nostre cotxe, ens vam trobar un hotdog mòbil!!! ostres, quin fart de riure!!! veieu les rodes???

Bé, i això és tot per avui, dia de festa nacional, THE LABOR DAY!!

SALUT!

Aïda