dilluns, 1 de setembre del 2008

Lake Shrine

Hi people!

Ahir va ser un dia molt intens i com us ho vull explicar tot vaig directament al gra!

El Lake Shrine és un temple espiritual, situat a Santa Mònica (LA), rodejat d'un bonic llac i amb molta vegetació. Té unes vistes fantàstiques de l'oceà pacífic des de l'est fins a l'oest de LA. Habitualment, la gent hi va per passar un dia tranquil i intentar respirar una mica de l'estrés que es viu a la ciutat. No és un temple de cap religió en concret, simplement és un temple obert a tothom que vingui amb so de pau. Per més informació podeu consultat la següent pàgina web: http://www.lakeshrine.org/.


Seguidament, us adjunto algunes fotos:


L'entrada al Lake Shrine:






Ja dins els jardins del Lake Shrine...







Nou curs, nova gent! La Shieva és estudiant de doctorat, bé, l'ha començat aquest curs acadèmic. És americana, de pares iranians, tot i que ella ja va nèixer als Estats Units. Els seus pares van emigrar quan hi va haver la revolució del 1979 del Jomeini i des de llavors no s'han plantejat mai tornar al seu país d'origen. Té la mateixa edat que jo, li agrada molt viatjar, conèixer gent, parla 4 llengües, i acostuma a ser bastant activa al cap de setmana, com jo! jejejej








Aquest és el temple esperitual, un lloc tranquil i molt silenciós on la gent fa pregària...






més jardins i el llac de fons...







sembla que estigui dins la selva tropical, però no, són els jardins...










Després de visitar el Lake Shrine, ens vam dirigir a l'oceà pacífic... només per fer un remember de com eren les platges de Los Angeles, i els bons records van aparèixer...





I després, seguint amb l'horari americà... a les 5 de la tarda, anem a sopar! i com la Shieva és una noia de pares iranians, doncs em va preguntar si em venia de gust provar el menjar iranià i no vaig poder dir que no, per tant, direcció cap a l'Attari Sandwiches!





Ella es va demanar un Kebab i va resultar ser que era una llangonissa, bé, concretament, dos llangonisses amb ceba, una tomata i menta, força bo!





I jo, vaig triar un entrepà de carn, amb un munt de complements, que la veritat, em va agradar molt!!!





Després de sopar vam anar a fer una visita a UCLA, la universitat pública de Los Angeles. És increïble! mare meva, quines extensions de terreny!!! i després d'aquí a fer unes compres electròniques. Res, que la Shieva té la wii i es volia comprar un complement per fer gimnàs... que sé jo! sobtadament, em vaig ficar a riure perquè em vaig imaginar la seva silueta davant de la pantalla fent exercicis, amunt i avall!!! jejejjeje bé, doncs $100!!! visca el consumisme!!! I clar, llavors vam començar a parlar que els americans els hi agrada molt gastar, anar de compres i tot això... però ella em va dir: "sí, tens raó, però pensa que també els hi agrada fer molts molts diners!!!!" i vaig pensar, doncs tens raó.



Després de visitar UCLA vam anar a Westwood que és un carrer ple de botigues i restaurants situat al costat de la UCLA. I clar, no em vaig poder estar d'anar al Diddy Riese! És una botiga de cookies, boníssimes! a més a més també tens l'opció de demanar un gelat... i així ho vam fer...





Un gelat on el suport del gelat són dues cookies. Hi ha moltes varietats de cookies, de xocolata, de crema, amb lacasitos... i pots triar el gust del gelat i les cookies, tot per un preu simbòlic de $1.5. Les cookies valen 35 cèntims, i l'oferta és 3 x $1!!!




Passejant pel carrer, direcció al nostre cotxe, ens vam trobar un hotdog mòbil!!! ostres, quin fart de riure!!! veieu les rodes???




Bé, i això és tot per avui, dia de festa nacional, THE LABOR DAY!!


SALUT!


Aïda

4 comentaris:

Anònim ha dit...

osti!!!

que bé que t'ho has passat aquest cap de setmana! Encara que t'hi hagis estat 6 mesos, et queden un munt de coses interessants per veure (i per menjar... jejeje)

ale... a continuar!

Anònim ha dit...

Era una sorpresa,però em comprarè un cotxe com el del hotdog.

Aixó si que es tunning i no el dels rumanesos d'arbeca!

Regards :)

Anònim ha dit...

M'agrada veuret i sobretot , en veure que no pares de mouret per aquests mons de deu.

Continuem miran!!!!!!!

Anònim ha dit...

A mi no m'agrada veure-la, a mi el que m'agrada és mirar-la. Renoi que n'ès de maca!!!.

Per cert, l'amiga iraniana que no fa el Ramadàn?

Apa pubilla!!!... petonets!!